dimecres, 29 de setembre de 2010

resum provisional

(GEC)


Informe provisional del seguiment del senyor Rafel Nogueras i Oller:


Com passa sovint, les dades que hem anat recollint al voltant de l'esmentat ciutadà, ens aclareixen alguns aspectes, però també ens el mostren amb més complexitat i ens allunyen de l'estereotip d'artista revoltat que podria resultar de la lectura de "Les Tenebroses" sense tenir altres pistes de la seva evolució humana. Cada detall que coneixem ens genera noves preguntes

Heus aquí en Nogueras, el misteriós, el tenebrós. la fosca figura que  va aclarint l’obscur funcionari que han dit alguns; en Nogueras que conreà durant un temps la imatge del prototip de bohemi modernista (vegin les seves aparicions als apunts de Picasso als quatre gats). En Nogueras que ara s’em va fent familiar com a persona-personatge que se m’està humanitzant, Un Nogueras abrandat i alhora idil•lic (aquí si que estic d’acord amb Tomàs Garcés) un rebel d’arrels cristianes, però que sobretot se sent escriptor, és escriptor i fa d’escriptor. De molt jove publica poemes en diferents revistes,(la Talia, L’Atlàntida, Catalunya Artística i sobretot Joventut) i sovinteja els ambients artistics-bohemis-literaris (4 gats, el rovell de l’ou, Nogés, Nonell, de Sucre, Picasso..) d’aquella Barcelona petita i alhora cosmopolita que veia el final del modernisme i l’ascens del noucentisme que els anava arraconant. Barcelona també convulsa i agitada, amb vagues, (vegin el quadre de Ramon Casas: La carga) atemptats i bombes i lluites socials i bullangues.

Veiem però un Nogueras nascut al 1880 i que publica Les Tenebroses al 1905 als 25 anys però vet aquí que ja s’havia casat al 1902 amb una filla de l’Albert Llanas (l’Antonieta Llanas i Ribot i amb Pau Gargallo com a testimoni) un altre grandíssim personatge del món literari barceloní. És a dir als 22 anys casat i quan publica Les Tenebroses probablement ja tenia un fill (nascut el 1904). També és veritat que en aquell temps el pas a l’edat adulta arribava més aviat que ara.
Mantenim les incògnites, encara hi ha força coses que no sabem: on va nèixer, de quina part de Barcelona era? de quina mena de familia? on vivia, que feia per guanyar-se la vida? Tenim indicis que el situen com a funcionari municipal i també com a periodista sobretot a la vanguardia (és un dels personatges, en Prunera, de “Servitud” la narració de Joan Puig i Ferrater que comentarem més endavant) però també a altres diaris com el Correo Catalán.

El món de la seva dona-mestressa municipal- el va dur a escriure l’Alfabeto Ilustrado i altres textos pedagògics? ( més aviat conservadors segons sembla) i les cançons musicades per la Narcisa Freixas gran renovadora de la pedagogia musical ? Fou la relació amb en Llanas, gran impulsor d’aventures teatrals, que el portà a provar sort amb la sarsuela?

Ens apareix un Nogueras afortunat que estrena peces a la fabulosa Sala Mercè un espai concebut pel pintor i promotor d’innovacions al món de l’espectacle Lluis Graner, i realitzada i decorada per Antoni Gaudí, (a la Rambla on després hi hagué el Cine Atlántico a la vora del Sepu i que ara és un hotel) i que també participa de l’alttra aventura ruïnosa d’en Graner: les “Audicions i espectacles Graner” on juntament amb els millors escenògrafs del moment hi participaven activament Josep Carner i Adrià Gual.

Un Nogueras sempre en actiu que ens fa desistir de la temptació fàcil d’etiquetar-lo com a un Bartleby d’aquells d’en Vila.Matas. Hauria quedat bonic i modern però No, Nogueras no va abandonar l’escriptura ni la recerca de l'èxit. Potser si que com apunta Garcés el podriem trobar una mica penedit de Les Tenebroses com a pecat de joventut, cosa també dubtosa tenint en compte que al 1918 encara va publicar-ne una versió prosificada a La Novel.la d’ara. De tant en tant anem trobant fites, intents més o menys reeixits en la sarsuela, el teatre musical, la narrativa.

L’hemeroteca de LV ens el mostra també com a membre del consell directiu (i tresorer el1927) de la Cooperativa de Periodistes “para la construcción de Casas Baratas” que va promoure la construcció d'habitatges per als seus associats, a la font d’en Fargas i a la Salut.

Nogueras Oller, gendre d’albert Llanas i cunyat per part del seu germà Josep, de la Lola de la Figuera, tant propera als Maragall.

Va enviudar el 1926, als 46 anys i és possible que es tornés a casar. Tot i que en tenim poques dades el cert és que a La Vanguardia. apareix una esquela del 27 d’abril del 1984 d’una “Doña Josefina Mora López viuda en 1. nupcias de don Manuel Martínez Rodríguez y en 2. de don Rafael Nogueras Oller.”

Pare de tres fills, un noi, Rafael i dos noies, Matilde i Maria, la recerca ens dona la sorpresa de trobar a un Rafael Nogueras Llanas (segur que és el seu fill, les dates coincideixen i els cognoms també) situat a Sant Cugat com a mecànic i destacat ciclista i pilot de motos ja veterà (65 anys) , fins al punt que a l’any 69 va portar a terme una aventura pintoresca consistent en dur amb moto (una derbi) una imatge de la Moreneta de Barcelona a París.

Trobem Rafel Nogueras finalment en la dura posguerra del juliol del 39, detingut i depurat per haver publicat coses a “La humanitat” suposem que durant la guerra , i ser considerat un “periodista de izquierda” aventura que podem suposar que devia acabar amb un temps de presó i possiblement "rescatat" per amics, avals etc. com passava sovint si no hi havia acusacions més greus.

Molta feina resta, molts serrells, moltes preguntes,  molts fils per estirar i que estirarem amb el temps i una canya, per tal d’esbrinar l’aventura humana d’en Nogueras Oller. I queda sobretot recopilar l’obra publicada en revistes i que sapiguem, no recollida en llibre, tant de poesia com de narracions.

(Proper capítol: el cruel retrat d'en Nogueras Oller a "Servitud" de Joan Puig i Ferrater)



4 comentaris:

  1. Hola, company, felicitats pel blog. Estàs fent la feina que (crec) no havia fet ningú: traçar un perfil biogràfic del Nogueras Oller. Penso que el final del s. xix / principi del xx va ser ric en personatges d'aquest tipus: el Vallmitjana, el Pérez Jorba, etc.

    ResponElimina
  2. Certament Rafel Nogueras Llanas era el seu fill, i si que va fer el viatge de Barcelona-Paris, recordo haber vist la foto de l'arrivada a Paris per casa.
    En Rafel Nogueras Llanas era el meu avi.

    ResponElimina
  3. Per cert moltes gràcies per dedidar tant de temps a la recerca d'informació d'un avantpassat 'especial' estic trobant coses molt interessants.

    ResponElimina
  4. Marc,he tingut abandonat el blog força temps i no havia vist els teus comentaris. M'alegra contactar amb algú de la família i que aquesta petita dèria serveixi per reivindicar la memòria d'aquests personatges "especials" com dius tu, que han tingut un paper important en el seu moment.

    ResponElimina