divendres, 3 de setembre de 2010

els Poti-Poti


Un cop més retallem. Ara un parell d'articles que parlen dels Poti-Poti
En van sortir cinc:
1, 21 de juliol de 1906
2, 28 de juliol
3, 4 d’agost
4, 11 d’agost
5, 18 d’agost


Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàg. 431


Trobem ara una publicació singular. Es diu Poti-Poti i es presenta com un "romanso den Nogueras Oller. Surt els dissaptes. Cinc cèntims". La capçalera era il•lustrada, amb el retrat de l'autor, fet imitant el boix pel jove pintor Xavier Nogués. El primer número (quatre pàgines a dues columnes en paper setinat d'una cara, com els que duien els típics romanços) va sortir el 21 de juliol de 1906. Tenia el format 218x160 mm i era imprès a can Riera, carrer de Bilbao, 207. "Aquest sí que era un "full de subversió" -escriu Tomàs Garcés, recent biògraf de Rafael Nogueras i Oller-. Eren textos que es feien ajudar amb el suport d'una tonada coneguda: la "Lletra Nova del Crispín-Crispan, tonada vella", "Els Segadors dels Pobres", i un llarg poema, "Amunt, amunt, amb delit" que és una exaltació a la vida camperola, lluny de "ciutadana impuresa" i amb un dring involuntari que li pervé, sembla, dels "Goigs a la Verge de Núria". Els versos d'intenció político-social es completen, en honor dels badocs, amb relacions de fets diversos: el suïcidi d'una pobra minyona seduïda, el naufragi del vaixell ple d'emigrants o l'accident de treball de l'escura-xemeneies." I segueix Tomàs Garcés: "Al número tres hi ha la cançó dels trinxeraires amb cantarella de "El Toni i la Paula"), i vinga el tema del Fiscal, la tonada de "la lluna, la bruna", amb lletra per a obrers, no pas per a infants, aquesta vegada i, amb tot, banyada de fina melangia."

Nogueras Oller, el poeta de "Les Tenebroses", el redactor de Joventut, explicava en el número 5 de Poti-Poti (darrer que fou publicat, amb data 18 d'agost de 1906) que el seu objecte era "donar cansons al poble, cansons vivas, del nostre temps, per què, despertant-li cert interès, deixi de cantar de poc en poc, tota aquesta música forastera que's filtra pels nostres celoberts y escandalitza les vies públicas, desnaturalitzant el propi sentiment músic català". Deia també que havia decidit suspendre Poti-Poti per a "poguer confeccionar dos o tres nombres de la reformada publicació". Però aquesta no tornà a sortir més.

-------------



Presentació (Biblioteca virtual, Biblioteca de Catalunya)

La revista Poti-Poti és una creació de Rafael Nogueras Oller el qual volia fer arribar al poble, mitjançant tonades conegudes, versos escrits per ell que reflectien els costums de la societat catalana o que caricaturitzaven els polítics. En la revista expressa la intenció de defensar la societat catalana dels costums forans i de fer sorgir el sentiment de catalanitat entre els adormits. Així dedica lletres als pobres, als forners, als trinxeraires... entre d'altres.

Rafael Nogueras Oller (1880-1949) poeta i escriptor modernista i anarquista que es feu conegut amb l'obra Les Tenebroses per la seva poesia social, també col•laborà amb altres publicacions periòdiques tals com La Talia catalana, Catalunya artística, Joventut, El Correo catalán, La Vanguardia i Las Noticias.

La publicació es presenta en un format de 22x16 cm i cada número consta de 4 pàgines sense numerar. La capçalera ocupa la primera mitja plana, conté un subtítol "romanso den Nogueras Oller" la periodicitat "surt els dissaptes" i el preu "cinc centims" i un bonic dibuix, que inclou el retrat de Rafael Nogueras, fet per Xavier Nogués imitant el boix, com queda explicat, amb gràcia, junt amb la intencionalitat del dibuix, en la darrera pàgina del segon número.

Poti Poti fou de les primeres revistes en les que col•laborà el dibuixant, pintor i gravador Xavier Nogués (1873-1941), entre elles Papitu, L'Esquella de la Torratxa, Picarol, de la qual en fou director, Revista nova, per a la que exercí la codirecció, Un enemic del poble i un llarg etcètera.

En van aparèixer 5 números, cadascun d'aquests amb paper de distint color: verd, groc, vermell, etc. Tots van ésser impresos a Can Riera de Barcelona i es publicaren entre el 21 de juliol i el 18 d'agost de 1906.

D'aquesta publicació se'n publicà un facsímil l'any 2000, editat per Tres i Quatre. Els plecs que el composen presenten algunes diferències en relació a l'original: a la capçalera s'han substituït la periodicitat i el preu pels anys d'inici de la publicació i d'inici de la reproducció. Alguns textos de la secció original "Llampegueix" han estat suprimits. Existeixen variacions en els cossos de lletra i en l'estructura de la pàgina. Els colors del paper són similars excepte en el número 4 en el que el blavós s'ha canviat per un verd. Finalment el català ha estat corregit excepte quan la correcció podia afectar la rima.

El motiu de la reedició és el de distribuir-la com a material didàctic, tal i com ho expressa Dídac Tefoll, president del Col•legi de Mestres Cantaires.

Descobrim així com aquesta revista, d'aparent modèstia, la qual adoptà la forma de romanç, gaudeix d'actualitat i de reconeixement gairebé cent anys després de la seva publicació.

M. del Tura Molas

Barcelona, 23 de juliol de 2004

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada