encara no havia penjat la portada original de Les Tenebroses! Ilustració de Pere Torné-Esquius
dilluns, 30 de juliol del 2012
diumenge, 22 de juliol del 2012
nogueras oller al papitu
Nous goigs en llaor i gràcia del magnànim sant Martí
Vós que en freds i neus anàreu,
corrent nit i fent camí,
vós, que a un captaire donàreu,
un retall, menut bocí,
petit, petitet així,
de la capa que us refeia
del fred i la neu que queia.
Oh magnànim Sant Martí,
quan fa fred, penseu en mi!
Si el retall dat al captaire
al pare etern fa entendrir:
i un cop mort aneu enlaire...
i Sant Pere corre a obrir
la porta en veure-us venir...
Déu us darà pa i compota,
si a mi la capa em deu tota.
Oh magnànim Sant Martí,
que fa un fred que pela aquí!
El pobre va fer una bossa
i el nas va abrigar-se, en fi;
sigués o no sigués grossa,
passat l'hivern la va omplir
d'almoines que recollí,
Més, ai!, com que sóc poeta
mai recullo una pesseta.
Oh magnànim Sant Martí,
no m'abriga a mi un bocí!
Si em doneu tota la capa,
perquè al cel fa els dies bons,
com la capa tot ho tapa
no em faré fer uns pantalons...
I després dels vents i els trons,
de les pluges i les neus,
ara em veus, ara no em veus.
Oh magnànim Sant Martí,
a ca l'empenyo a dormir!
Oremus: Sanctus Martinum, qui anantibus supra cavalium, forcae abrigaten de corpore et caput, dàdibus tristum et míserum troçum capae ad póvere, qui ploravit tremolis tremolorum supra nevem, gloriam, gloriam, gloriam.
Responso. Atxem.
L'Iltm. Rdm. senyor bisbe de la diòcesi del Sentit Comú, concedeix 100 dies d'indulgència a tots els faels i faeles que no s'encostipin resant a Sant Martí.
Rafael Nogueras Oller
(núm. 12, 10.2.1909)
PAPITU 1908-1937 i les publicacions eroticosicalíptiques del seu temps
Edició commemorativa del centenari del mític setmanari "Papitu"
Lluís Solà i Dachs (Duxelm 2008)
Vós que en freds i neus anàreu,
corrent nit i fent camí,
vós, que a un captaire donàreu,
un retall, menut bocí,
petit, petitet així,
de la capa que us refeia
del fred i la neu que queia.
Oh magnànim Sant Martí,
quan fa fred, penseu en mi!
Si el retall dat al captaire
al pare etern fa entendrir:
i un cop mort aneu enlaire...
i Sant Pere corre a obrir
la porta en veure-us venir...
Déu us darà pa i compota,
si a mi la capa em deu tota.
Oh magnànim Sant Martí,
que fa un fred que pela aquí!
El pobre va fer una bossa
i el nas va abrigar-se, en fi;
sigués o no sigués grossa,
passat l'hivern la va omplir
d'almoines que recollí,
Més, ai!, com que sóc poeta
mai recullo una pesseta.
Oh magnànim Sant Martí,
no m'abriga a mi un bocí!
Si em doneu tota la capa,
perquè al cel fa els dies bons,
com la capa tot ho tapa
no em faré fer uns pantalons...
I després dels vents i els trons,
de les pluges i les neus,
ara em veus, ara no em veus.
Oh magnànim Sant Martí,
a ca l'empenyo a dormir!
Oremus: Sanctus Martinum, qui anantibus supra cavalium, forcae abrigaten de corpore et caput, dàdibus tristum et míserum troçum capae ad póvere, qui ploravit tremolis tremolorum supra nevem, gloriam, gloriam, gloriam.
Responso. Atxem.
L'Iltm. Rdm. senyor bisbe de la diòcesi del Sentit Comú, concedeix 100 dies d'indulgència a tots els faels i faeles que no s'encostipin resant a Sant Martí.
Rafael Nogueras Oller
(núm. 12, 10.2.1909)
PAPITU 1908-1937 i les publicacions eroticosicalíptiques del seu temps
Edició commemorativa del centenari del mític setmanari "Papitu"
Lluís Solà i Dachs (Duxelm 2008)
de Tomàs Garcés
De moment la informació més extensa sobre Nogueras Oller l'hem trobat en les paraules mesurades i precises de Tomàs Garcés al text datat al 1962,“Amb Nogueras Oller, del pamflet a l’idil•li” (Prosa Completa II, Columna, 1991 p.255) on fa un retrat humà i literari, ben documentat amb testimonis i fonts directes de gent que l'havia conegut com el seu amic Josep.M. de Sucre.
Al paper de T.G. hi ha la idea del Nogueras dual, que “de l’idil•li passa al pamflet i del pamflet a l’idil•li” (idea que Garcés manlleva de J.F. Ràfols) El poeta treballa simultàniament dos aspectes aparentment oposats. O potser no tant? Nogueras el tenebrós, Nogueras dels idil.lis, dos cares d’una sola moneda?
Tomàs Garcés parla del personatge com a escriptor / agitador, però el considera un mal poeta, o més ben dit, no vol ni dornar-li el nom de poeta: un talent malaguanyat que tenia "pasta" de poeta però que li escau més el titol d' "exaltat periodista".
i parla després de la "desaparició" d’en Nogueras:
"...i semblà com si a partir d'aleshores la terra l'hagués engolit."
"...el llarg silenci d'un escriptor l'obra del qual podem dir que s'estronca als 25 anys, i que se sobreviurà, ignorat de tothom, fins als 68. Per què calla Nogueras Oller? Es donà per vençut? ¿O el va aclaparar un sentiment de culpabilitat i de por davant els fets del 1909? En tot cas no penso pas que el seu silenci fos degut a un benestar econòmic."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)