una esse

aquest caligrama o poema visual o poema tipogràfic, és considerat un precedent d'aquest corrent poètic, precursor dels de Salvat, Junoy i fins i tot Apollinaire o Marinetti. Precursor en l'ús per part dels poetes avantguardistes, ja que podem trobar exemples de jocs gràfics en èpoques anteriors (veure F.Aisa, Les Avantguardes, surrealisme i revolució. Ed.Base. pp 21,22,23 i Armando Zárate, Antes de la vanguardia, R.Alonso Editor. Buenos Aires 1976)

Ara, seguint el rastre de Nogueras, les sorpreses mai no s'acaben. Hi ha fins i tot una versió traduida al portugués:

Esse poema-cauda me faz lembrar o de Lewis Carroll: Tail-Poem (quem quiser, pode saborear a belíssima tradução de Augusto de Campos, no seu livro o Anticrítico...há outras traduções mas...)

Bom, Una Esse é um dos meus preferidos. Foi publicado em 1905, no livro Les tenebres, de Rafael Nogreras Oller. Não muito tempo depois de Carroll.
Uma homenagem ao non sense, como diria AC.
(Es tracta d'una entrada antiga en aquest blog brasiler. No ens consta l'autor del blog)


Aquest comentari i també el de Joaquim Molas  que citem en un apunt anterior ("...tot inspirant-se en la cua del ratolí de les Alice’s Adventures in Wonderland...") ens remeten a un treball molt semblant de Lewis Carroll i publicat el 1865. Per tant, és ben possible que Nogueras el coneguès, cosa que d'altra banda no considerem que sigui cap demèrit...

presència de Nogueras Oller

(un altre post-patchwork,  de talla i enganxa, vaja)

Rellegint el treball de Tomàs Garcés, (Prosa Completa II, Columna, 1991. p.255 “Amb Nogueras Oller, del pamflet a l’idil•li”) reafirmem la idea del Nogueras dual, que “de l’idil•li passa al pamflet i del pamflet a l’idil•li” (idea que Garcés manlleva de J.F. Ràfols) El poeta treballa simultàniament dos aspectes aparentment oposats. O potser no tant? Nogueras el tenebrós, Nogueras dels idil.lis, dos cares d’una sola moneda?

Em sembla que si en Nogueras Oller, ha passat la prova del temps, ha estat precisament per l’obra pamfletària –Les Tenebroses i els Poti-Poti- i no pas pels seus idil.lis.

Malgrat que no no figura entre els grans noms de la poesia modernista, i la marginació per part de les antologies noucentistes i benpensants, afegit al seu llarg silenci i gairebé desaparició pública, la  presència soterrada de Nogueras Oller, ha perviscut fins ara per diferents factors:

- La publicació de "Les tenebroses" un poemari que destaca per el seu contingut de crítica social etc.
- Dins de "Les tenebroses" la “Oda num.2 a Barcelona” (Garcés apunta que el propi Maragall s’hi hauria pogut inspirar al fer la seva)
-I al mateix llibre, el poema “Una essa” considerat el primer cal·ligrama (poema tipogràfic, diria jo) precursor dels de Salvat, Junoy i fins i tot Apollinaire o Marinetti

El cert es que el seu nom va apareixent en tot estudi del Modernisme, (Pla, Raventós, de Sucre, Tasis, Ràfols, Aulet, Garcés, Marfany, Castellanos, Molas) i se l'esmenta com a precursosr de les avantguardes. Ha sobreviscut amb presència en canals minoritaris, com ara:

-Antologia poética del Barrio Chino (Parsifal Ediciones 2005. Primera edició: 1948. Selecció a cura de Sebastià Sánchez-Juan)

-Antologia de la poesia social catalana d’Angel Carmona (Alfaguara 1970)

-“I, molt poc abans d’aparèixer les avantguardes europees, un poeta de casa nostra, Noguera (sic) Oller, dins el seu llibre Les tenebroses (1905), publicà un cal•ligrama inscrit en la tradició dels alexandrins, titulat “Una Esse”
Les avantguardes. Surrealisme i Revolució. Ferran Aisa. Editorial Base. 2008

-AC Avantguardes a Catalunya 1906-1939. Exposició a la Pedrera, Juliol Setembre 1992. Olimpiada Cultural. Fundació Caixa de Catalunya
Al capítol: “Les avantguardes literàries: imitació i originalitat” Joaquim Molas escriu:

“Per la seva part, el 1905, Rafael Nogueras Oller va publicar un recull de poemes, que porta per títol Les tenebroses i que inclou una mena de proclama sobre La poesia negra. Segons ell, els poetes canten en tons rosats “l’amor, el matrimoni, la família”. O fan “corrandes de bressol i dècimes a la paternitat”. Ara: la poesia “intima” de la Humanitat no és de color rosa, sinó “negra i galdosa”. De fet, més que la proclama moralitzant i convencional, són interessants els poemes, amb els quals intenta de donar aquesta versió “íntima” i “negra”. Així per una banda, Nogueras construeix un discurs urbà d’un realisme despullat, però ple de simbolismes, molt sovint fàcils i superficials, que incorpora la màquina i la idea de multitud i a través del qual denuncia les seves misèries i fulmina els seus vicis, des del fanatisme o la hipocresia fins a les injustícies de tipus social. I, per l’altra realitza una sèrie de trencaments formals, que, en principi, resulten d’una positiva novetat i que, a grans trets, podrien ser resumits en quatre punts. Primer: Utilitza un llenguatge col•loquial, que pretén de reproduir els moviments més espontanis de la realitat i que duu fins a les darreres conseqüències l’inaugurat per Apel•les Mestres. O el consagrat per Maragall. Dos: se serveix, no del vers mesurat, sinó del versicle lliure, sense que la substitució suposi la renùncia a la rima. Tres: fragmenta, amb la intenció de remarcar els punts-i-a-part del diàleg, la unitat del versicle en un seguit de successius escalona i, a més, desintegra algun cop la paraula per fer jocs més o menys inspirats en la poesia tradicional (Tororot) I quatre: fa dos assaigs de poesia visual, en un dels quals, tot inspirant-se en la cua del ratolí de les Alice’s Adventures in Wonderland, de Lewis Carroll, reprodueix gràficament en forma d’essa el monòleg vacil•lant d’un borratxo, i en l’altre, si no m’equivoco, de manera absolutament original, compon un veritable collage amb un “B.L.M.” que signa amb la paraula Llibertat i que constitueix una manifestació de rebel•lia contra els erudits i els seus tractats de preceptiva:....”


IL•LUMINACIONS CATALUNYA VISIONÀRIA

Catàleg de l’exposició al CCCB. 2009
(Glossari per Cristina Massanés. pàg. 270)
NOGUERAS I OLLER, RAFAEL
(Barcelona 1880-1949)
Escriptor radical del modernisme català,
que entenia lligat a l’anarquisme. En el
seu text de 1905 Les tenebroses (un
assaig de poesia social) i a la revista
Poti-Poti (1906) s’adreçava “als adormits,
als forners, als trinxeraires, als obrers...”
Practicava el cal•ligrama subversiu i la
crítica social, documentava accidents de
treball, naufragis de vaixells plens
d’inmigrants i atacava totes les
convencions, les socials i les poètiques.

Nogueras i "El Rovell de l'ou"

(Carrer Hospital nº 4. Aspecte actual del "Rovell de l'ou" segons  dades de la  Viquipèdia)

-"El rovell de l'ou", taverna del carrer de l'Hospital en funcionament als anys finals del segle XIX i primers del segle XX on es reunien un grup d'artistes de l'Academia Borrell, de Pere Borrell del Caso. D'aquest grup,  que va adoptar el nom de l'establiment, en formaven part Marià Pidelaserra, Pere Ysern i Alié, Gaietà Cornet, Emili Fontbona, Josep-Víctor Solà i Andreu, Xavier Nogués, Ramon i Juli Borrell, Ramon Riera Moliné, Filibert Montagud i Joan Comellas. Entre els escriptors hi havia Josep Lleonart, Cristòfol de Domènech i Rafael Nogueras Oller. 

Del grup del Rovell de l'Ou en va sortir la revista Il Tiberio,  (Barcelona, 1896-1898)

"Revista manuscrita de periodicitat quinzenal apareguda entre 1896 i 1898, de mida 28 x 22 cm i menors, amb il•lustracions, algunes en color, la missió de la qual era informar al pintor Pere Ysern Alió dels esdeveniments socials de Barcelona, mentre ell estudiava a Roma. El títol de la revista és el renom de Pere Ysern

Fou redactada per un grup delimitat d'alumnes de l'Acadèmia Borrell, de Pere Borrell del Caso, dirigit per: Ramon Riera Moliner (sign. R. Riera de Molinar, R.R.) ; consell de redacció: Juli Borrell, Ramon Borrell, Joan Comellas i Viñals (sign. J.C. y V.), Gaietà Cornet (sign. C.C. y P., Trompeta), Joan Comellas i Viñals (sign. J.C. y V.), Emili Fontbona (sign. Camas), Filibert Montagut, Josep-Víctor Solà Andreu (sign. Pep Solà, Pep), Marià Pidelaserra (sign. Marian del Tupí, Tupí)." (Font: ARCA)

"Tots ells a més d'escriure-hi hi dibuixaven. És un document extraordinari perquè aparegué amb gran constància, quinzenalment, durant gairebé dos anys. Ysern, temps després del seu retorn de Roma, la regalà a Ramon Riera; passà després per les col•leccions de Joan Audet i de Ramon Borràs, fins que la Biblioteca de Catalunya  l'adquirí als hereus d'aquest darrer." (Font: Viquipèdia)

Tot i que s'esmenta Nogueras com a membre del grup i a més consta la seva amistat amb Xavier Nogués, Marià Pidelaserra i Josep M. de Sucre, no hem trobat textos seus a Il Tiberio. 

Nogueras als Quatre Gats

1-Le poète Rafael Nogueras Oller dans l'intérieur de Els Quatre Gats [Cabaret antique à Barcelona]Picasso 1899



2-Nogueras Oller et personnages dans Els Quatre Gats Picasso 1900


3-Personnage debout de profil (Rafael Nogueras Oller) Picasso 1899

 
 

 
El jove Picasso, que encara firmava Ruiz Picasso, va fer les seves primeres exposicions als Quatre Gats. També va fer el dibuix per a la carta i diversos apunts d'ambient i personatges habituals de la casa; un d'ells en Nogueras Oller.

Josep Pla, al seu "Homenot" dedicat a Nonell es refereix als Quatre Gats i deixa anar unes pinzellades sobre el caràcter de Picasso:

"...la manera de ser, més aviat aventurera, pedant, teatral i propagandística de Picasso."

"... la loquacitat pedantesca de Picasso..."

La publicació a la col.lecció Alabatre de "Les tenebroses" ens motiva per estirar els fils que ens poden dur a seguir la peripècia vital del seu autor, Rafel Nogueras, que va tenir el seu petit moment de glòria i després va ser oblidat. Personatge curiós, de tendències anarquistes, en un context d’una Barcelona efervescent i turbulenta de lluites politiques i socials, bullangues i vagues.


Defensor arrabatat dels treballadors, dels oprimits a qui considera degradats per les dures condicions de treball (la jornada de vuit hores no era ni tan sols un somni) la manca d’instrucció, i pel que ell anomena “el vici”, la degradació per l’alcohol i el joc En aquest aspecte, la seva lluita s’encara a redimir aquesta gent en la linia de J.Anselm Clavé intentant despertar la consciència social i apartar la gent de les tavernes.




J.Ll.Marfany. (Aspectes del Modernisme. Curial 1978. pp205):



"No trobem en la nostra literatura gaires casos de crítica directa, moral, social i estètica, de la societat industrial, de la seva lletgesa, de les seves relacions deshumanitzades per la dependència de les lleis del mercat, de la seva brutalitat, opressió i misèria. Hi ha alguns casos, no els oblido: Ignasi Iglésias, Nogueras Oller, etc. Són pocs, ocasionals i relativament poc importants."

Rafel Nogueras, apunt cronològic

unes quantes dades, de moment:

1880- naixement

1896-“Una cosa que passa”. / Pessa bilingüe en un acte y en vers original de Rafel N. Oller / Estrenada en lo teatre del "Instituto Salesiano" de Hostafranchs lo día 22 de Novembre de 1896 1898


Revista La Talia catalana

Revista L’atlàntida (1896-1900)

-1 poema sense títol al num.42 de l’1 de febrer de 1898
-1 poema de títol “La música” al núm 84 de 22 d’abril de 1899

1898 Publica “Una cosa que passa” / Barcelona / Biblioteca de "La Talia Catalana" / Carrer del Pí, número 16 /

1896-1898 El Rovell de l’ou – Il Tiberio
(forma part del grup, però a la revista no hi ha col.laboracions firmades per Nogueras, almenys amb el seu nom)

1899-1900 Apareix en diferents dibuixos de Ruiz Picasso  als Quatre gats

1901: El pas de la mort (novel.la breu, premiada, al Certamen Literari-Musical de Catalunya Artística))

Decandiment (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras (musica de Narcisa Freixas)
Somriu amor (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras

Col•laboracions a la revista “Joventut” (1901-1906)
Col•laboracions a “Catalunya Artística” (1901-1905)

1902  el dissabte 29 d'abril es casa amb Antonieta Llanas Ribot
La Vanguardia, dimarts 22 abril 1902


En el santuario de Nuestra Señora del Coll
se efectuó el sábado último el enlace del conocido
escritor don Rafael Nogueras Oller con
la distinguida señorita doña María Antonieta
Llanas y Ribot, hija del aplaudido autor cómico
don Alberto Llanas.
Fueron padrinos por parte del novio Don
Macario Morales y don Pablo Gargallo, y de
la novia el doctor don Miguel Petít y don
Francisco Figueras.
Deseamos á los jóvenes desposados toda
suerte de venturas.

1905- Les Tenebroses

1906- Romansos Poti-Poti

1907 Rodamón obra lírica en dos actes i cinc quadres, text de Rafael Nogueras i Oller i música de Narcisa Freixas (comprèn la peça Ballet, dansa popular catalana)  Estrenada el 8 de Novembre als "Espectacles-Audicions Graner"

1909 Viaje á través del mundo gramatical : aventuras maravillosas, instructivas y emocianantes
         Barcelona : Antonio J. Bastinos, 1909

Alfabeto ilustrado
Barcelona : Establecimiento Editorial de Antonio J. Bastinos, 1909

1915 La Cruz del camino y otras narraciones i La pecat mortal (narracions)

1916 La archiduquesa i Rayo de luna (Sarsueles)

1918 Ciutat endins (versió prosificada de Les Tenebroses)
[Barcelona : Impr. Ràfols], [1918?]

1926 mor la seva dona: Antonieta Llanas Ribot (26-10)

1949 mor el 7 d’abril als 69 anys