Nogueras Oller i Maragall

Tomàs Garcés, inicia el seu escrit (que citem reiteradament) sobre Nogueras amb aquestes paraules:

"El centenari de Joan Maragall va treure, curiosament, de l'ombra un poeta que havia tingut, fa més de cinquanta anys, una petita gloria, feta, en gran part d'escàndol: Rafael Nogueras Oller".

Més endavant,  segueix:
"És justament el  1923 quan vaig veure associats per primera vegada, en el llibre Joan Maragall, de Josep Mª de Sucre, els noms de Maragall i de Nogueras Oller. Sucre conta  com, en ocasió de la visita que el jove guanyador d'una Flor Natural forana feia a casa del gran poeta, la conversa s'orientà cap als llibres de més recent publicació. Es parlà, doncs, de Les Tenebroses. El jove visitant, amb la vehemència dels vint anys, "declara que l'obra és dolenta, i sincerament la reprova". El company del jove -Sucre-. invitat per Maragall a pronunciar-se calla. I és l'autor del Cant espiritual qui defensa Nogueras Oller. 
"En aquesta obra, s'hi troba la pasta d'un poeta popular no gens vulgar -diu Maragall-, del poeta de ciutat."
Els visitants semblen sorpresos d'aquestes paraules. Per justificar-se, don Joan surt, i torna amb Les Tenebroses. I "es posa a llegir amb l'emoció ferma i oberta no menys que La vaga". Els paràgrafs més violents són aquells enquè més es complau. El mestre llegeix una i dues vegades la poesia i en arribar a la fi repeteix amplament:
          - El sentit que tenen aquests versos:
                                    Busca la justícia amb un fanalet!

     La mateixa anècdota ha estat reportada per Josep Mª de Sucre, en termes molt semblants, a l'enquesta "Recordant Maragall" (Serra d'Or": novembre-desembre, 1961) i ha constituït, per a molts lector d'avui, la primera notícia sobre Nogueras Oller."

I ja cap al final Garcés aventura un suggeriment:
"Però qui sap si, en algun moment, Maragall (ja ho hem dit) o Salvat-Papasseit van inspirar-se en els versos de Nogueras Oller."