divendres, 30 de juliol de 2010

presència de Nogueras Oller

(un altre post-patchwork,  de talla i enganxa, vaja)

Rellegint el treball de Tomàs Garcés, (Prosa Completa II, Columna, 1991. p.255 “Amb Nogueras Oller, del pamflet a l’idil•li”) reafirmem la idea del Nogueras dual, que “de l’idil•li passa al pamflet i del pamflet a l’idil•li” (idea que Garcés manlleva de J.F. Ràfols) El poeta treballa simultàniament dos aspectes aparentment oposats. O potser no tant? Nogueras el tenebrós, Nogueras dels idil.lis, dos cares d’una sola moneda?

Em sembla que si en Nogueras Oller, ha passat la prova del temps, ha estat precisament per l’obra pamfletària –Les Tenebroses i els Poti-Poti- i no pas pels seus idil.lis.

Malgrat que no no figura entre els grans noms de la poesia modernista, i la marginació per part de les antologies noucentistes i benpensants, afegit al seu llarg silenci i gairebé desaparició pública, la  presència soterrada de Nogueras Oller, ha perviscut fins ara per diferents factors:

- La publicació de "Les tenebroses" un poemari que destaca per el seu contingut de crítica social etc.
- Dins de "Les tenebroses" la “Oda num.2 a Barcelona” (Garcés apunta que el propi Maragall s’hi hauria pogut inspirar al fer la seva)
-I al mateix llibre, el poema “Una essa” considerat el primer cal·ligrama (poema tipogràfic, diria jo) precursor dels de Salvat, Junoy i fins i tot Apollinaire o Marinetti

El cert es que el seu nom va apareixent en tot estudi del Modernisme, (Pla, Raventós, de Sucre, Tasis, Ràfols, Aulet, Garcés, Marfany, Castellanos, Molas) i se l'esmenta com a precursosr de les avantguardes. Ha sobreviscut amb presència en canals minoritaris, com ara:

-Antologia poética del Barrio Chino (Parsifal Ediciones 2005. Primera edició: 1948. Selecció a cura de Sebastià Sánchez-Juan)

-Antologia de la poesia social catalana d’Angel Carmona (Alfaguara 1970)

-“I, molt poc abans d’aparèixer les avantguardes europees, un poeta de casa nostra, Noguera (sic) Oller, dins el seu llibre Les tenebroses (1905), publicà un cal•ligrama inscrit en la tradició dels alexandrins, titulat “Una Esse”
Les avantguardes. Surrealisme i Revolució. Ferran Aisa. Editorial Base. 2008

-AC Avantguardes a Catalunya 1906-1939. Exposició a la Pedrera, Juliol Setembre 1992. Olimpiada Cultural. Fundació Caixa de Catalunya
Al capítol: “Les avantguardes literàries: imitació i originalitat” Joaquim Molas escriu:

“Per la seva part, el 1905, Rafael Nogueras Oller va publicar un recull de poemes, que porta per títol Les tenebroses i que inclou una mena de proclama sobre La poesia negra. Segons ell, els poetes canten en tons rosats “l’amor, el matrimoni, la família”. O fan “corrandes de bressol i dècimes a la paternitat”. Ara: la poesia “intima” de la Humanitat no és de color rosa, sinó “negra i galdosa”. De fet, més que la proclama moralitzant i convencional, són interessants els poemes, amb els quals intenta de donar aquesta versió “íntima” i “negra”. Així per una banda, Nogueras construeix un discurs urbà d’un realisme despullat, però ple de simbolismes, molt sovint fàcils i superficials, que incorpora la màquina i la idea de multitud i a través del qual denuncia les seves misèries i fulmina els seus vicis, des del fanatisme o la hipocresia fins a les injustícies de tipus social. I, per l’altra realitza una sèrie de trencaments formals, que, en principi, resulten d’una positiva novetat i que, a grans trets, podrien ser resumits en quatre punts. Primer: Utilitza un llenguatge col•loquial, que pretén de reproduir els moviments més espontanis de la realitat i que duu fins a les darreres conseqüències l’inaugurat per Apel•les Mestres. O el consagrat per Maragall. Dos: se serveix, no del vers mesurat, sinó del versicle lliure, sense que la substitució suposi la renùncia a la rima. Tres: fragmenta, amb la intenció de remarcar els punts-i-a-part del diàleg, la unitat del versicle en un seguit de successius escalona i, a més, desintegra algun cop la paraula per fer jocs més o menys inspirats en la poesia tradicional (Tororot) I quatre: fa dos assaigs de poesia visual, en un dels quals, tot inspirant-se en la cua del ratolí de les Alice’s Adventures in Wonderland, de Lewis Carroll, reprodueix gràficament en forma d’essa el monòleg vacil•lant d’un borratxo, i en l’altre, si no m’equivoco, de manera absolutament original, compon un veritable collage amb un “B.L.M.” que signa amb la paraula Llibertat i que constitueix una manifestació de rebel•lia contra els erudits i els seus tractats de preceptiva:....”


IL•LUMINACIONS CATALUNYA VISIONÀRIA

Catàleg de l’exposició al CCCB. 2009
(Glossari per Cristina Massanés. pàg. 270)
NOGUERAS I OLLER, RAFAEL
(Barcelona 1880-1949)
Escriptor radical del modernisme català,
que entenia lligat a l’anarquisme. En el
seu text de 1905 Les tenebroses (un
assaig de poesia social) i a la revista
Poti-Poti (1906) s’adreçava “als adormits,
als forners, als trinxeraires, als obrers...”
Practicava el cal•ligrama subversiu i la
crítica social, documentava accidents de
treball, naufragis de vaixells plens
d’inmigrants i atacava totes les
convencions, les socials i les poètiques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada