diumenge, 22 de juliol de 2012

de Tomàs Garcés


De moment la informació més extensa sobre Nogueras Oller l'hem trobat en les paraules mesurades i precises de Tomàs Garcés al text datat al 1962,“Amb Nogueras Oller, del pamflet a l’idil•li”  (Prosa Completa II, Columna, 1991 p.255) on fa un retrat humà i literari, ben documentat amb testimonis i fonts directes de gent que l'havia conegut com el seu amic Josep.M. de Sucre.

Al paper de T.G. hi ha la idea del Nogueras dual, que “de l’idil•li passa al pamflet i del pamflet a l’idil•li” (idea que Garcés manlleva de J.F. Ràfols) El poeta treballa simultàniament dos aspectes aparentment oposats. O potser no tant? Nogueras el tenebrós, Nogueras dels idil.lis, dos cares d’una sola moneda?

Tomàs Garcés parla del personatge com a escriptor / agitador, però el considera un mal poeta, o més ben dit, no vol ni dornar-li el nom de poeta: un talent malaguanyat que tenia "pasta" de poeta però que li escau més el titol d' "exaltat periodista".


i parla després de la "desaparició"  d’en Nogueras:

"...i semblà com si a partir d'aleshores la terra l'hagués engolit."

"...el llarg silenci d'un escriptor l'obra del qual podem dir que s'estronca als 25 anys, i que se sobreviurà, ignorat de tothom, fins als 68. Per què calla Nogueras Oller? Es donà per vençut? ¿O el va aclaparar un sentiment de culpabilitat i de por davant els fets del 1909? En tot cas no penso pas que el seu silenci fos degut a un benestar econòmic."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada